Fernando va tindre com a emblema personal un jou, amb una corda solta, en referència al nuc gordià que estava en una corda lligada a un jou. Segons la llegenda, qui desfera el nuc gordià podria conquistar Orient. Alexandre el Gran va tallar el nuc amb l'espasa i va dir: «És el mateix tallar-ho que deslligar-ho». Aragó va acabar la reconquista molt abans que Castella i es va llançar per la ruta d'Orient: els almogàvers, el ducat d'Atenes, són exemples d'això. Fernando se sentia hereu d'estos afanys.
Isabel va prendre com a emblema el feix de fletxes, que es representava a vegades lligat, a vegades solt o amb unes fletxes paral·leles en número variable, referint-se al vell conte del pare que al morir diu als seus fills que, romanent units com el feix, seran més forts.
Un altre element emprat per Isabel és una modificació de les columnes d'Hèrcules. Des dels grecs, les columnes d'Hèrcules (Calp -el penyal de Gibraltar- i Abila -Ceuta-), en l'estret de Gibraltar, assenyalaven el fi del món conegut o navegable, per la qual cosa van representar les columnes amb una banda en què estava escrita la divisa («No més enllà»). Darrere del descobriment d'Amèrica, aconseguida la navegació per l'Atlàntic, Isabel va afegir a l'escut de la corona les les dites columnes, canviant la divisa de la banda en («Més enllà»), que encara es manté en l'escut reial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario