Alfons X de Castella i Lleó, cridat el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 — Sevilla, 4 d'abril de 1284) va ser rei de Castella i de Lleó (1252-1284). A la mort de son pare, Ferran III El Sant, va reprendre l'ofensiva contra els musulmans, ocupant Xerés (1253) i Cadis (c. 1262). En 1264 va haver de fer front a una important revolta dels mudèjars de Múrcia i la vall del Guadalquivir. Com a fill de Beatriz de Suàbia, va aspirar al tron del Sacre Imperi Romà Germànic, projecte a què va dedicar més de la mitat del seu regnat sense obtindre cap èxit. Els últims anys del seu regnat van ser especialment ombrius, a causa del conflicte successori amb la noblesa acabdillada pel seu fill Sancho, provocat per la mort prematura de Fernando de la Porca i la minoritat dels seus fills. Va morir abandonat per quasi tots els seus súbdits, aïllat a Sevilla, i va desheretar Sancho.
Va dur a terme una activa i beneficiosa política econòmica, reformant la moneda i la hisenda, concedint nombroses fires i reconeixent a l'Honrat Consell de la Mesta.També és reconegut per la seua immensa obra literària i el seu patrocini artístic i cultural.
No hay comentarios:
Publicar un comentario