El Compromís de Caspe

El compromís de Caspe (1412) va ser un pacte establit per representants dels regnes d'Aragó, València i els comtats catalans per a triar un nou rei davant de la mort en 1410 de Martín I d'Aragó sense descendència i sense anomenar successor. Va suposar l'entronització de Fernando de Trástamara i amb ell de la dinastia Trastámara en la Corona d'Aragó.

Els sis candidats a la successió del tron d'Aragó van ser:

- Fadrique de Lluna, comte de Lluna, fill bastard de Martín I de Sicília, legitimat després per Benet XIII.
- Jaume II d'Urgell, comte d'Urgell, fill de Pedro, nét de Jaime i besnét d'Alfons IV d'Aragó, espòs, a més d'Isabel, filla de Pedro el Cerimoniós i de Sibil·la Sforcia, la seua quarta dona.
- Alfonso I de Gandia, comte de Dénia i Ribagorça i Duc de Gandia, nét, per línia masculina, de Jaume II d'Aragó. Va morir poc abans de la reunió de Casp i va ser reemplaçat pel seu germà Juan de Prades.
- Luis d'Anjou, Duc de Calàbria, nét, per sa mare Violant, de Juan I d'Aragó.
- Juan de Prades, comte de Prades, germà d'Alfonso, el Duc de Gandia.
- Fernando de Trastámara, el d'Antequera, infant de Castella, nét, per sa mare Leonor la regent de Castella, de Pere IV d'Aragó.