L'antiga Mesquita de Còrdova, convertida en el segle XIII en l'actual catedral de Santa Maria de Còrdova, constituïx el monument més important de Còrdova, i també de tota l'arquitectura andalusina, junt amb l'Alhambra.
Construïda a partir del segle VIII sobre la basílica de Sant Vicent visigoda, va ser objecte d'ampliacions durant el Califat de Còrdova, i darrere de la conquista cristiana en 1236 va ser convertida en catedral, La mesquita es compon de tres parts: "El Pati dels Tarongers" (conserva bona part del seu aspecte original), a què s'accedix per la Porta del Perdó, d'estil mudèjar (1377), on s'observen les fileres de tarongers i palmeres, de les fonts i els arcs de ferradura que ho rodegen junt amb la porta s'alça el minaret esmotxat parcialment i rodejat, a principis del segle XVII, d'un «encofrat» d'estil herreriano.
La porta de Las Palmas dóna accés a la mesquita: un bosc de huit-centes cinquanta columnes de marbre, jaspi i granit sobre les quals es recolzen tres-cents seixanta-cinc arcs de ferradura bicolors, dóna la mesura de l'esplendor de l'art dels califes en el seu apogeu. El mihrab, lloc sant de la mesquita que assenyala la direcció Sud i no la de La Meca, d'acord amb la voluntat d'Abderrahman (cap al riu perquè li portava fins al seu Damasc natal). Esta és una de les hipòtesis, però hui en dia està més acceptada la teoria que la nau principal de la mesquita seguix l'orientació del carrer principal (card) de l'antiga Còrdova Romana (Colònia Patricia), com s'ha testificat en les excavacions arqueològiques realitzades en la ciutat. El mihrab és un joiell de marbre, estuc i mosaics bizantins brillantment pintats sobre fons d'or.
En el Lucernario es conserven els arcs lobulats dels murs i la cúpula. En la capçalera destaquen els arcs, els mosaics del mur i l'estructura i decoració de les cúpules a base d'arcs creuats.
Construïda a partir del segle VIII sobre la basílica de Sant Vicent visigoda, va ser objecte d'ampliacions durant el Califat de Còrdova, i darrere de la conquista cristiana en 1236 va ser convertida en catedral, La mesquita es compon de tres parts: "El Pati dels Tarongers" (conserva bona part del seu aspecte original), a què s'accedix per la Porta del Perdó, d'estil mudèjar (1377), on s'observen les fileres de tarongers i palmeres, de les fonts i els arcs de ferradura que ho rodegen junt amb la porta s'alça el minaret esmotxat parcialment i rodejat, a principis del segle XVII, d'un «encofrat» d'estil herreriano.
La porta de Las Palmas dóna accés a la mesquita: un bosc de huit-centes cinquanta columnes de marbre, jaspi i granit sobre les quals es recolzen tres-cents seixanta-cinc arcs de ferradura bicolors, dóna la mesura de l'esplendor de l'art dels califes en el seu apogeu. El mihrab, lloc sant de la mesquita que assenyala la direcció Sud i no la de La Meca, d'acord amb la voluntat d'Abderrahman (cap al riu perquè li portava fins al seu Damasc natal). Esta és una de les hipòtesis, però hui en dia està més acceptada la teoria que la nau principal de la mesquita seguix l'orientació del carrer principal (card) de l'antiga Còrdova Romana (Colònia Patricia), com s'ha testificat en les excavacions arqueològiques realitzades en la ciutat. El mihrab és un joiell de marbre, estuc i mosaics bizantins brillantment pintats sobre fons d'or.
En el Lucernario es conserven els arcs lobulats dels murs i la cúpula. En la capçalera destaquen els arcs, els mosaics del mur i l'estructura i decoració de les cúpules a base d'arcs creuats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario