Víctor Plaza Galache: biktur blasa galaji
بيكتور بلاسا غالاجي
lunes, 26 de enero de 2009
jueves, 22 de enero de 2009
Mesquita de Córdoba
L'antiga Mesquita de Còrdova, convertida en el segle XIII en l'actual catedral de Santa Maria de Còrdova, constituïx el monument més important de Còrdova, i també de tota l'arquitectura andalusina, junt amb l'Alhambra.
Construïda a partir del segle VIII sobre la basílica de Sant Vicent visigoda, va ser objecte d'ampliacions durant el Califat de Còrdova, i darrere de la conquista cristiana en 1236 va ser convertida en catedral, La mesquita es compon de tres parts: "El Pati dels Tarongers" (conserva bona part del seu aspecte original), a què s'accedix per la Porta del Perdó, d'estil mudèjar (1377), on s'observen les fileres de tarongers i palmeres, de les fonts i els arcs de ferradura que ho rodegen junt amb la porta s'alça el minaret esmotxat parcialment i rodejat, a principis del segle XVII, d'un «encofrat» d'estil herreriano.
La porta de Las Palmas dóna accés a la mesquita: un bosc de huit-centes cinquanta columnes de marbre, jaspi i granit sobre les quals es recolzen tres-cents seixanta-cinc arcs de ferradura bicolors, dóna la mesura de l'esplendor de l'art dels califes en el seu apogeu. El mihrab, lloc sant de la mesquita que assenyala la direcció Sud i no la de La Meca, d'acord amb la voluntat d'Abderrahman (cap al riu perquè li portava fins al seu Damasc natal). Esta és una de les hipòtesis, però hui en dia està més acceptada la teoria que la nau principal de la mesquita seguix l'orientació del carrer principal (card) de l'antiga Còrdova Romana (Colònia Patricia), com s'ha testificat en les excavacions arqueològiques realitzades en la ciutat. El mihrab és un joiell de marbre, estuc i mosaics bizantins brillantment pintats sobre fons d'or.
En el Lucernario es conserven els arcs lobulats dels murs i la cúpula. En la capçalera destaquen els arcs, els mosaics del mur i l'estructura i decoració de les cúpules a base d'arcs creuats.
Construïda a partir del segle VIII sobre la basílica de Sant Vicent visigoda, va ser objecte d'ampliacions durant el Califat de Còrdova, i darrere de la conquista cristiana en 1236 va ser convertida en catedral, La mesquita es compon de tres parts: "El Pati dels Tarongers" (conserva bona part del seu aspecte original), a què s'accedix per la Porta del Perdó, d'estil mudèjar (1377), on s'observen les fileres de tarongers i palmeres, de les fonts i els arcs de ferradura que ho rodegen junt amb la porta s'alça el minaret esmotxat parcialment i rodejat, a principis del segle XVII, d'un «encofrat» d'estil herreriano.
La porta de Las Palmas dóna accés a la mesquita: un bosc de huit-centes cinquanta columnes de marbre, jaspi i granit sobre les quals es recolzen tres-cents seixanta-cinc arcs de ferradura bicolors, dóna la mesura de l'esplendor de l'art dels califes en el seu apogeu. El mihrab, lloc sant de la mesquita que assenyala la direcció Sud i no la de La Meca, d'acord amb la voluntat d'Abderrahman (cap al riu perquè li portava fins al seu Damasc natal). Esta és una de les hipòtesis, però hui en dia està més acceptada la teoria que la nau principal de la mesquita seguix l'orientació del carrer principal (card) de l'antiga Còrdova Romana (Colònia Patricia), com s'ha testificat en les excavacions arqueològiques realitzades en la ciutat. El mihrab és un joiell de marbre, estuc i mosaics bizantins brillantment pintats sobre fons d'or.
En el Lucernario es conserven els arcs lobulats dels murs i la cúpula. En la capçalera destaquen els arcs, els mosaics del mur i l'estructura i decoració de les cúpules a base d'arcs creuats.
Aportacions del Islam
Els musulmans van fer moltes aportacions als apartats de la ciencia com: la astronomia, les matemàtiques, la física, la medicina, etc...
L'astronomia:El seu carácter práctic els va conduir a dedicarse principalment a les ciencies exactes.Es van construir observatoris en els centres més importants del impèri islámic:en Bagdad, El Cairo, Córdoba, Toledo...
L'escola d'astronomia de Bagdad data del regnat del Mansnur, el segon califa dels Abássidas (754-775) sent el mateix astrònom. Davall els seus successors Harun arr-Rasheed i al Mamun, l'escola va realitzar certs treballs importants. Es van revisar les teories antigues, es van rectificar diversos errors de Ptolemeu i es van corregir les taules gregues.
Les matemàtiques:van ser la ciència més afavorida pels àrabs. Molts principis bàsics d'aritmètica, geometria i àlgebra, van ser descoberts per erudits musulmans.
En aritmètica, encara utilitzem els números i el mètode de comptar inventat pels àrabs. La invenció de l'àlgebra, és atribuïda als àrabs. Quan el califa al Mamun fonc "La casa del saber", va anomenar com a director de la mateixa, a Mohmmed ben Mussa ben Khwarizimi. El seu tractat sobre àlgebra es titula al Gebr Wa'l Maakalala (càlculs mediantes símbols). Este treball, en la traducció de Gerard de Cremona:" Després d'haver sigut la pedra angular en l'edifici matemàtic, construït pels àrabs que van vindre darrere d'ell, iniciaria un dia als seus col·legues occidentals en la bellesa del càlcul algebraic i al mateix temps en l'aritmètica decimal" ( Max Vinte Joux: El miracle àrab, Edicions Charlot, París, 1950).
La Física:Són els àrabs els que hagueren de ser considerats com els verdaders fundadors de la física", afirma A. Humbolt.
El tractat sobre l'òptica per Hassan Ali Aitan (Alhasen) (963-1309) va ser un fet de gran importància per a la ciència, M. Charles afirma que va ser "el principi de la moderna ciència de l'òptica".
Este treball tracta de la posició aparent d'imatges en espills, de la refracció, de la grandària aparent dels objectes, de l'ús de la cambra fosca, que seria tan important en la fotografia, etc.
E. Bernard d'Oxford afirma que van ser els àrabs els que van descobrir l'ús del pèndol per als rellotges.
No es pot negar el fet que la brúixola va ser inventada pels xinesos, però van ser els musulmans els que les van perfeccionar i la van utilitzar amb l'agulla magnètica per a les necessitats la navegació.
La medicina: va ser la ciència que més va atraure als musulmans. Durant els primers segles de l'Hègira, era part integral d'una completa educació. Per eixos el nombre de metges famosos i de tractats és considerable. Els metges musulmans van exercir un paper decisiu en la ciència mèdica d'occident. Durant diversos segles els treballs de Rhases, Avicenna, Abul Cassis i Ibn Zohar, van ser la base dels estudis mèdics en totes les universitats europees. Les escoles de medicina de Salern i especialmenete Montpeller van adquirir fama mundial. El conjunt de coneixements mèdics publicats per Rhases (Abu Bakr Ibn Zacaria al Razi) davall el títol de "Havi" (la vida virtuosa), així com el seu altre llibre titulat "Mansur", sobre el califa al Mansur, a qui se'l va dedicar, va ser durant centenars d'anys el més respectat i el més àmpliament utilitzat dels manuals mèdics.
"Havi" va ser un dels 9 toms que constituïen tota la biblioteca de la facultat de medicina de París l'any 1395. Conté la primera descripció d'alguna febra eruptives com la pigota i la pallola. Al Razi va introduir en farmàcies l'ús de purgants suaus, l'aplicació de ventoses en cas d'apopléjia i la utilització d'aigua freda en cas de febra persistent. A ell s'atribuïx també la invenció de la llinya, que utilitzava amb molta freqüència.
L'astronomia:El seu carácter práctic els va conduir a dedicarse principalment a les ciencies exactes.Es van construir observatoris en els centres més importants del impèri islámic:en Bagdad, El Cairo, Córdoba, Toledo...
L'escola d'astronomia de Bagdad data del regnat del Mansnur, el segon califa dels Abássidas (754-775) sent el mateix astrònom. Davall els seus successors Harun arr-Rasheed i al Mamun, l'escola va realitzar certs treballs importants. Es van revisar les teories antigues, es van rectificar diversos errors de Ptolemeu i es van corregir les taules gregues.
Les matemàtiques:van ser la ciència més afavorida pels àrabs. Molts principis bàsics d'aritmètica, geometria i àlgebra, van ser descoberts per erudits musulmans.
En aritmètica, encara utilitzem els números i el mètode de comptar inventat pels àrabs. La invenció de l'àlgebra, és atribuïda als àrabs. Quan el califa al Mamun fonc "La casa del saber", va anomenar com a director de la mateixa, a Mohmmed ben Mussa ben Khwarizimi. El seu tractat sobre àlgebra es titula al Gebr Wa'l Maakalala (càlculs mediantes símbols). Este treball, en la traducció de Gerard de Cremona:" Després d'haver sigut la pedra angular en l'edifici matemàtic, construït pels àrabs que van vindre darrere d'ell, iniciaria un dia als seus col·legues occidentals en la bellesa del càlcul algebraic i al mateix temps en l'aritmètica decimal" ( Max Vinte Joux: El miracle àrab, Edicions Charlot, París, 1950).
La Física:Són els àrabs els que hagueren de ser considerats com els verdaders fundadors de la física", afirma A. Humbolt.
El tractat sobre l'òptica per Hassan Ali Aitan (Alhasen) (963-1309) va ser un fet de gran importància per a la ciència, M. Charles afirma que va ser "el principi de la moderna ciència de l'òptica".
Este treball tracta de la posició aparent d'imatges en espills, de la refracció, de la grandària aparent dels objectes, de l'ús de la cambra fosca, que seria tan important en la fotografia, etc.
E. Bernard d'Oxford afirma que van ser els àrabs els que van descobrir l'ús del pèndol per als rellotges.
No es pot negar el fet que la brúixola va ser inventada pels xinesos, però van ser els musulmans els que les van perfeccionar i la van utilitzar amb l'agulla magnètica per a les necessitats la navegació.
La medicina: va ser la ciència que més va atraure als musulmans. Durant els primers segles de l'Hègira, era part integral d'una completa educació. Per eixos el nombre de metges famosos i de tractats és considerable. Els metges musulmans van exercir un paper decisiu en la ciència mèdica d'occident. Durant diversos segles els treballs de Rhases, Avicenna, Abul Cassis i Ibn Zohar, van ser la base dels estudis mèdics en totes les universitats europees. Les escoles de medicina de Salern i especialmenete Montpeller van adquirir fama mundial. El conjunt de coneixements mèdics publicats per Rhases (Abu Bakr Ibn Zacaria al Razi) davall el títol de "Havi" (la vida virtuosa), així com el seu altre llibre titulat "Mansur", sobre el califa al Mansur, a qui se'l va dedicar, va ser durant centenars d'anys el més respectat i el més àmpliament utilitzat dels manuals mèdics.
"Havi" va ser un dels 9 toms que constituïen tota la biblioteca de la facultat de medicina de París l'any 1395. Conté la primera descripció d'alguna febra eruptives com la pigota i la pallola. Al Razi va introduir en farmàcies l'ús de purgants suaus, l'aplicació de ventoses en cas d'apopléjia i la utilització d'aigua freda en cas de febra persistent. A ell s'atribuïx també la invenció de la llinya, que utilitzava amb molta freqüència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)